dimecres, 4 de novembre de 2009

Pensaments

Arriba un moment en que tot el que tenies s'enfonsa. Alomillor segueix tot igual, però em fa la impressió de que la vida em fa voltes, de que el que ve aqui, ara va allà...
Moments de canvis, diria jo. Amb el començament d'un nou institut tot s'està movent del lloc de procedència, i no se com trobar les coses, perquè ja no se on les he deixades.
Te n'adones que no saps amb qui confiar, que no saps qui realment t'importa i a qui realment li importes. Època de veure el mon amb altres ulls, uns ulls que ens parlin i ens indiquin quin és el camí a seguir...


Sabeu el que és voler cridar fins que sembli que el cor us ha d'explotar? De rompre mil plats? De voler mossegar a algú? Tenc tanta energia acumulada que no se com treurer-la tota...

3 comentaris:

Thanks for those lovely coments! :) I promise I'll answer them when I'll be able. xxx